Dissabte, 25 d´Abril de 2009, a les 20 h.C,M, Bernat i Baldoví de Sueca
lunes, 27 de abril de 2009
jueves, 16 de abril de 2009
domingo, 12 de abril de 2009
LA DOLÇAINA , Guillermo Camarelles Diana
Dolçaina llarga en Mib. Dolçaina mitjana en Fa. Dolçaina curta en Sol.
" LA DOLÇAINA"
En l´actualitat a la Comunitat Valenciana disposem de diverses classes de dolçaines: dins de la familia de les llargues destacare les de tonalitat de Mib 3a justa ascendent, amb relació al diapasó del piano, en la familia de les mitjanes la de tonalitat de Fa 4a justa ascendent,amb relació al piano, i en la familia de les tripletes o curtes la clàssica de tonalitat de Sol 5a justa ascendent, amb relació al piano. La digitació es la mateixa en les tres dolçaines Mib-Fa -Sol.
Les tonalitats musicals adequades per a fer i tocar les músiques de dolçaina, modos majors i ménors amb les seues mijors escales,Natural, Armònica i Melòdica.
Do major i La menor.
Sol major i Mi menor doric.
Re major i La menor.
L´esquema musical és d´una octava més una quinta, ço és des de Re baix del pentagrama fins al La sobre el pentagrama, inclús amb la dolçaina tiplete o requint en Sol amb una bona embocadura i una predisposició humana, esforçant-nos a traure amb nitidesa les notes sobre agudes Si - Do, recalcare que donant un DO en consevol instrument mos donara en que tonalitat esta en relació al diapaso , Saxo en Mib,´3a justa ascendent, Trompa en Fa,4a justa ascendent, i Flauta de Orquesta de Camara en Sol.5a justa ascendent.
Cal destacar que la majoria de les tocates antigues,com les músiques de nova creació per a dolçaina,es mouen dins d´una octava i mitja. Per seu estat físic en la dolçaina seca sense claus com es la Valenciana en Mib, Fa i Sol, el Si natural tendeix a baixar-se sempre i el Fa natural apujar.
També per la manca d´humitat o per la calor tendeix a desafinar-se, la qual cosa pot evitar-se amb una bona embocadura.
La sonoritat de la dolçaina és agre-dolça i estrident, própia per a festes de carrer i vesprades de vaquetes. Les possibilitats artístiques d´aquest instrument són d´una brillantor impressionant i més quan la seua voluminositat ve donada per la combinació sonora de dos o mes dolçaines de diferents tonalitats, conjunt de dolçaines en Sol i Mib, conjunt de dolçaines en Fa i Tarotes en Do i oboes baroccs, com per a fer conjunt amb rondalles de bandes, Cornetes i tipica rondalla de pua, contrapuntant el cant donat de la peça interpretada sempre les dolçaines més baixes e instruments mes baixos que participen en la audicio ja que per les limitació de la dolçaina de no poder baixar mes abaix de la nota Re sota de la primera llinea del pentagrama, seran els que estan en el so real en tonalitat de Do els que poden pujart i tocar el Guió en la tonalitat que marca la dolçaina solista, en este cas la dolçaina en Fa 4a justa ascendent, Guió en Fa.
"Noves formes d´interpretació"
Dins d´un ambient tradicional, als dolçainers els costa intergrar-se i acceptar un nou corrent musical si, a més a més, es tracta de fer música de conjunts en les diferent dolçaines que disposem en la Comunitat Valenciana, més de fer polifonia en les músiques que han interpretat tota la vida, el recull més comodo es adaptarse a tocar amb una banda de Música i que contrapuntent els intruments que dispossa la banda.
Per aixó s´escolta, fins i tot dels m.es simpatitzants oients, sentint un conjunt de dolçaines interpretant a contrapunt una tocata que han estat cacarejant des de la seua infància: "Aço és nou". S´ha dácceptar que, com més elements sonors hi introduim, més se´ns enriquiirà la música que fem, no deixant per aixó de respetar l´opinió dels més puritans conservadors . Tractem a les nostres dolçaines limitant en la música interpretada en conjunt, de distribuir les forces amb grups de diferents dolçaines per tal de no limitar el Cant de les nostres músiques al so unison.
Ara bé, si ens parem a pensar només en la part egoista i materialista del fruit que volem traure els dolçainers de la dolçaina, caurem en no acceptar la música de conjunt, amb el repertori de carrer com tan-me integrat a les classes de conjunt de Grau Mitjà en els conservatoris.
Guillermo Camarelles Diana
" LA DOLÇAINA"En l´actualitat a la Comunitat Valenciana disposem de diverses classes de dolçaines: dins de la familia de les llargues destacare les de tonalitat de Mib 3a justa ascendent, amb relació al diapasó del piano, en la familia de les mitjanes la de tonalitat de Fa 4a justa ascendent,amb relació al piano, i en la familia de les tripletes o curtes la clàssica de tonalitat de Sol 5a justa ascendent, amb relació al piano. La digitació es la mateixa en les tres dolçaines Mib-Fa -Sol.
Les tonalitats musicals adequades per a fer i tocar les músiques de dolçaina, modos majors i ménors amb les seues mijors escales,Natural, Armònica i Melòdica.
Do major i La menor.
Sol major i Mi menor doric.
Re major i La menor.
L´esquema musical és d´una octava més una quinta, ço és des de Re baix del pentagrama fins al La sobre el pentagrama, inclús amb la dolçaina tiplete o requint en Sol amb una bona embocadura i una predisposició humana, esforçant-nos a traure amb nitidesa les notes sobre agudes Si - Do, recalcare que donant un DO en consevol instrument mos donara en que tonalitat esta en relació al diapaso , Saxo en Mib,´3a justa ascendent, Trompa en Fa,4a justa ascendent, i Flauta de Orquesta de Camara en Sol.5a justa ascendent.
Cal destacar que la majoria de les tocates antigues,com les músiques de nova creació per a dolçaina,es mouen dins d´una octava i mitja. Per seu estat físic en la dolçaina seca sense claus com es la Valenciana en Mib, Fa i Sol, el Si natural tendeix a baixar-se sempre i el Fa natural apujar.
També per la manca d´humitat o per la calor tendeix a desafinar-se, la qual cosa pot evitar-se amb una bona embocadura.
La sonoritat de la dolçaina és agre-dolça i estrident, própia per a festes de carrer i vesprades de vaquetes. Les possibilitats artístiques d´aquest instrument són d´una brillantor impressionant i més quan la seua voluminositat ve donada per la combinació sonora de dos o mes dolçaines de diferents tonalitats, conjunt de dolçaines en Sol i Mib, conjunt de dolçaines en Fa i Tarotes en Do i oboes baroccs, com per a fer conjunt amb rondalles de bandes, Cornetes i tipica rondalla de pua, contrapuntant el cant donat de la peça interpretada sempre les dolçaines més baixes e instruments mes baixos que participen en la audicio ja que per les limitació de la dolçaina de no poder baixar mes abaix de la nota Re sota de la primera llinea del pentagrama, seran els que estan en el so real en tonalitat de Do els que poden pujart i tocar el Guió en la tonalitat que marca la dolçaina solista, en este cas la dolçaina en Fa 4a justa ascendent, Guió en Fa.
"Noves formes d´interpretació"
Dins d´un ambient tradicional, als dolçainers els costa intergrar-se i acceptar un nou corrent musical si, a més a més, es tracta de fer música de conjunts en les diferent dolçaines que disposem en la Comunitat Valenciana, més de fer polifonia en les músiques que han interpretat tota la vida, el recull més comodo es adaptarse a tocar amb una banda de Música i que contrapuntent els intruments que dispossa la banda.
Per aixó s´escolta, fins i tot dels m.es simpatitzants oients, sentint un conjunt de dolçaines interpretant a contrapunt una tocata que han estat cacarejant des de la seua infància: "Aço és nou". S´ha dácceptar que, com més elements sonors hi introduim, més se´ns enriquiirà la música que fem, no deixant per aixó de respetar l´opinió dels més puritans conservadors . Tractem a les nostres dolçaines limitant en la música interpretada en conjunt, de distribuir les forces amb grups de diferents dolçaines per tal de no limitar el Cant de les nostres músiques al so unison.
Ara bé, si ens parem a pensar només en la part egoista i materialista del fruit que volem traure els dolçainers de la dolçaina, caurem en no acceptar la música de conjunt, amb el repertori de carrer com tan-me integrat a les classes de conjunt de Grau Mitjà en els conservatoris.
Guillermo Camarelles Diana
Suscribirse a:
Entradas (Atom)